|
|
|
Michel Gaztambide
França, 1959.
El seu primer guió per al cinema va ser per al film de José María Tuduri Santa Cruz, el cura guerrillero (1990). En 1991 va col·laborar amb Félix Rotaeta en l'escriptura del film Chatarra, i un any més tard amb Julio Medem en l'òpera primera d'aquest director, Vacas. El film va obtenir el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al Millor Guió a més de vint premis internacionals. En 2002 coescriu amb Enrique Urbizu el guió del thriller La caja 507. Per Urbizu ha escrit també els guions de La vida mancha (2003) i No habrá paz para los malvados (2011), amb el que va guanyar el Premi Goya al Millor Guió Original. Ha treballat també com a guionista en els films Un poco de chocolate (Aitzol Aramaio, 2008), El idioma imposible (Rodrigo Rodero, 2010) -pel qual va ser nominat al Premi al millor Guió del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics-, Baztan (Iñaki Elizalde, 2012) i Neckan (2015) de Gonzalo Tapia. Gaztambide ha desenvolupat alhora una important activitat docent, impartint cursos i màsters de guió i direcció en centres com ESCAC (Barcelona), Universitat Internacional Menéndez Pelayo (València), Bande à Part (Barcelona), Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), CECC (Barcelona), Universitat de Gandia, Universitat Politècnica de València, Universitat de Navarra, Universitat Carlos III (Madrid), Larrotxene (Intxaurrondo, Guipúscoa), Aula de cinema SAROBE (Urnieta, Guipuzkoa), Escola de Guionistes Juan de Antxieta (Bilbao), Lycée René Cassin (Baiona, França), Tutorial Fundació Autor (Madrid), Filmoteca d'Extremadura (Càceres), etc. |
|