Maquinotes com muntanyes de ferro rapinyen l'esquena del mar amb enormes braços articulats construint espais nous sense vida. Les platges on s'acaronaven els infants han esdevingut paratges inhòspits on nedadors mutants rellisquen sobre la bruta escuma mentre, encoratjats pescadors de no res, llancen les seves xarxes navegant entre fragments d'un horitzó marí que ja no tornaran a veure mai sencer. Partint d'una mirada documental capaç de convertir amb senzilla contundència la realitat en poesia, "No us banyeu no pesqueu” esdevé un retaule quasi bé futurista sobre el destí d'una costa mediterrània abocada a la aniquilació total. Una experiència audiovisual de màgics enquadraments i música encisadora difícil d'explicar amb paraules.

Una família de pastors nòmades del desert de Gobi, al sud de Mongòlia, assisteix, com cada primavera, el part del seu ramat de camells. Després d'un part molt complicat, la camella Ingen Temee refusa al seu recent nat Botok pel seu color albí. Sense la llet materna el petit camell no sobreviurà. La família intenta de totes les maneres possibles fer-la canviar. Una història neta i encantadora entre la realitat, la ficció i la màgia on els camells coprotagonitzen, amb la mateixa sensibilitat que els humans, aquesta història sobre la necessitat de ser acaronats en un món no gaire generós. Des de "Nanook, el esquimal" de Flaherty, poques pel·lícules han retratat amb tanta dignitat un estil de vida condemnat a desaparèixer sota l'ombra de l'uniformitat.