Projecció de la pel·lícula:
LA HABITACIÓN VERDE
François Truffaut
“La chambre verte”. França, 1978. 94 min.

França, finals dels anys vint a un poblet de províncies. Julien Davenne es un home viudo que no pot oblidar a la seva esposa Julie, morta anys enrera en plena joventut. Amb la intenció de tenir sempre present el seu record, converteix una habitació de ca seva amb un santuari on recull i guarda amb cura qualsevol objecte que li recordi a la seva estimada. Pero aquesta no es l’única pèrdua sagnant a la vida de Julien. Tampoc ha pogut superar el fet d’haver sobreviscut a la I Guerra Mundial on, entre els milions de morts que deixaren la vida dins el fang de les trinxeres, si trobaven molts dels seus companys, enviats com ell a morir com animals als camps de batalla. Per a mantenir sempre viva la memòria de tots aquets difunts que un dia va estimar en vida, Julien ha decidit dedicar tot el seu temps i energía a allunyar els fantasmes de l’oblit.

La pel·lícula a Cine y psicología

El altar de los muertos, relat de Henry James que donà peu a la pel·lícula (pdf)

François Truffaut a Cinematismo

Lectura:
FLOREIX LA MORT
en tres actes
a càrrec de Manel Ismael Serrano Servera

I acte LE MORT (una percepció de la mort segons un viu)

II acte L'HE MORT (assassinat)

III acte M'HE VIST A LA MEVA MORT ( el reflex del ja mort)

Déu beneeix el blat i no les mans que ho conreen d'aquí la Mort. Aixi floreix com fa la figa de la flor i s'eixampla cap a la buidor desconeguda pels mortals, un encletxa on tota ficció, somni, dogma o pretensió espiritual hi pot tenir cabuda el verb més estranger pels vius. Però que pot esser... un espai? un temps? un altra dimensió? o el no res que tant lis agrada fomentar a tots els agnòstics de teories bullides per l'avorrida raó dels que es senten orgullosos de no creure, per no creure ni creuen amb ells mateixos.

Pero la vida no ha estat mai un camí que es pugui trepitjar, senyalitzar ni molt manco conduir com les guies que enganxen els cotxes al scalextric. Doncs... ¿perquè la mort ha d'esser interpretada com a una equació matemàtica?

La mort és la imposibilitat de l'home sobre totes les coses; tanqueu foravila, enrajolau la serra, feu d'un boc un escolenet... i vos pegareu de morros amb la força de la vida. Només és cert l'estat suatge del petit espai de temps que s'ens ha donat i l'estat definitiu de la mort.

Degut a la impossibilitat, més que provada, de qualsevol mortal alhora d'experimentar allò que fou o que ha estat o pogué esser contat sobre la mort. M'he permès dibuixar amb totes les lletres possibles tres actes del que pot esser LA MORT als ulls dels vius. El primer acte LE MORT és la percepció que podem tenir els vius sobre l'estat desconegut del més enllà de la vida. El segon acte L'HE MORT és l'acció de l'home sobre l'home executant el mot de la no vida com un verb, tal vegada el verb més antic després del més fonamental que n'és la vida. Vida i mort per mos de l'acció i l'obra d'un mortal. Un accident del camí sagrat on la fosca és forçada i mai una acció del destí no escrit.

El tercer acte M'HE VIST A LA MEVA MORT es la interpretació més onírica, el poema; el somni, la ficció més enrevessada: La possibilitat mai testimoniada de veurer-se a si mateix al nou estat més enllà de la vida; LE MORT.