| |
El mirall
Pel·lícules que miren pel·lícules
A càrrec de Josep Quetglas
El ojo que ves no es
ojo porque tú lo veas.
Es ojo porque te ve.
A. Machado
El mirall (Ayneh, 1997, 95 minuts), de Jafar Panahi (Iran, 1960):
Quan sa mare no arriba a cercar-la a sortida d’escola, na Mina, de set anys, parteix cap a ca seva. Tota sola, seguirà un camí erràtic per tot Tehran, mirall dels camins d’Odisseu, mirall també dels camins dels mariners revoltats del Potemkin.
No és mirar l’arbre allò que fa entrar ganes de pintar-lo al pintor. Per tenir ganes de pintar un arbre, el pintor necessita abans haver vist un altre arbre pintat per un altre pintor. És com resposta a l’arbre pintat que ell vol pintar un arbre.
Tota obra d’art és un comentari sobre les altres obres d’art, sobre com mirar-les i sobre com elles ens miren. Tota obra d’art és un mirall, que té com contingut l’espectador que mira l’obra.
El contingut d’un quadre, d’una novel·la, d’una pel·lícula no és aquell arbre, ni la bondat de la Mare de Deu, ni les cuixes de la pastora. El contingut d’una pel·lícula és com mirar-la; el contingut és el propi espectador que es veu a si mateix, com a un mirall, fent aquesta cosa tan rara que és mirar.
Ho podem comprovar, veient com distints autors han mirat pel·lícules d’altres autors.
També hi ha pel·lícules, com El mirall, que fan dir a qui les mira: què és això que estic mirant? Què és mirar? Això que veig, on ho veig? A quin costat del mirall està passant lo que veig?
El mirall, de Panahi: si el Potemkin va ser una obra revolucionària que defineix la primera mitat del segle XX, El Mirall és l’exemple més net d’un art revolucionari dels inicis del XXI. Pel seu contingut? No, ho és perquè obliga a l’espectador a fabricar-se uns ulls nous, una mirada nova.
Els qui vivim uns temps on tot allò que ens mostren i ens diuen és de mentida, trobarem camí per tornar a ca nostra a El mirall.
Dissabte 9 de març, 19h
Fragments comentats de:
El acorazado Potemkin
Sergei M. Eisenstein, 1925
Las dos tormentas
D.W. Griffith, 1920
Enviado especial
Alfred Hitchcock, 1940
Octubre
Sergei M. Eisenstein, 1928
i projecció del curtmetratge:
Steps
Zbigniew Rybszynski, 1987 |
Dissabte 16 de març, 19h
Projecció de la pel·lícula:
El espejo
Jafar Panahi, 1997 |
|
|
S. M. Eisenstein: El cine que pudo ser, article de Xavier Gàrin (pdf)
La visión cinematográfica de D.W. Griffith, article de Daniel C. Narvaéz (pdf)
Alfred Hitchcock a la web Claqueta
Zbigniew Rybszynski al blog Bloqueo Automático
El cine convicto de Jafar Panahi, article de Josep Carles Romaguera
Josep Quetglas a Viquipèdia
Veure cartell (PDF) |
|
